Ecologistas en Acción denuncia la negligència de 12 comunitats autònomes d’Espanya causant de danys en la salut de gairebé la meitat de la població espanyola, així com en la vegetació de dos terços del territori nacional
El 15 de juliol de 2016, Ecologistas en Acción va presentar una denúncia contra l’Estat Espanyol davant de la Comissió Europea per no haver desenvolupat els plans d’obligatori compliment envers la qualitat de l’aire en 50 àrees greument afectades. Entre 2010 i 2015, el llindar del nivell d’ozó troposfèric establert com a segur per a la salut s’ha excedit a Catalunya, així com a Andalusia, Aragó, les Illes Balears, Castella – la Manxa, Castella i Lleó, el País Valencià, Extremadura, Madrid, Múrcia, Navarra i el País Basc. 21,4 milions de persones s’han vist afectades per aquesta contaminació de l’aire, xifra que suposa gairebé la meitat de la població espanyola.
Durant el mateix període de temps, 64 àrees d’aquestes comunitats autònomes també han incomplert l’obligació d’adoptar mesures per millorar la qualitat de l’aire per tal de protegir la vegetació, resultant en una àrea afectada total de 350.000 km², és a dir, el 69 % del territori espanyol.
D’acord amb la Directiva Europea de la Qualitat de l’Aire, els Estats membres han d’elaborar plans per millorar la qualitat de l’aire en zones i aglomeracions urbanes on els nivells d’ozó excedeixen els valors llindar, per tal de respectar els corresponents valors legals.
La legislació espanyola atribueix la responsabilitat d’elaborar aquests plans a les comunitats autònomes. És una mesura obligatòria per a les autoritats de les comunitats que en cap cas pot aplicar-se a discreció, addicional a les mesures que pugui adoptar el govern central.
En conseqüència, Ecologistas en Acción s’adreçà a les comunitats autònomes afectades per l’incompliment de les obligacions legals de protecció de la salut i la flora, i els demanà urgentment que adoptessin plans per de millora de la qualitat de l’aire. D’entre les dotzenes de peticions fetes, només hi respongueren els governs d’Aragó, Castella i Lleó, València i Navarra, que justificaren la seva inacció adduint la complexitat del problema i referint-se a un pla nacional coordinat pel govern central que, a dia d’avui, encara no s’ha posat en pràctica.
Donat que la situació actual negligeix els drets de milions de persones envers la salut, els ecologistes van decidir presentar una queixa a les institucions comunitàries europees, on Espanya ja té dos procediments oberts per l’incompliment de les regulacions en matèria de qualitat de l’aire pel que fa a particles PM10 i diòxid de nitrogen. Aquesta tercera causa afegeix pes a les queixes relatives a l’ozó.
El valor llindar de contaminació es defineix com “el nivell d’un contaminant que s’ha d’assolir, com a màxim, en un determinat moment per tal d’evitar, prevenir o reduir els efectes nocius sobre la salut humana, el medi ambient en conjunt així com els béns de qualsevol naturalesa“. El valor llindar promig de 8 hores per protegir la salut humana és de 120 µg d’ozó per metre cúbic d’aire (120 µg/m³), i no pot excedir-se més en més de 25 dies diferents per any natural, en mitja, al llarg d’un període de 3 anys.
El valor llindar d’ozó s’ha sobrepassat més enllà del nombre màxim de vegades, en els darrers tres anys, en un terç de les 450 estacions de control de la contaminació de l’aire d’Espanya on es mesura aquest contaminant.
Entre aquestes, la contaminació ha afectat les comunitats de Castella – la Manxa i Madrid senceres, les més afectades com a resultat de les emissions del trànsit de l’àrea metropolitana de Madrid. A més de danyar la salut de més de 6 milions de persones de Madrid, això afecta a tres milions d’habitants tant de Castella com d’Extremadura.
En paral·lel al problema creat pel trànsit urbà de Madrid, un altre gran focus de contaminació per ozó a Espanya està ubicat a la costa mediterrània, de Girona a Almeria, incloent-hi el País Valencià, Múrcia i les Illes Balears. Aquesta contaminació, causada per l’alt grau d’urbanització de la costa, afecta uns 6 milions de persones, especialment a l’interior.
Les altres àrees afectades pels alts nivells d’ozó poden trobar-se entre l’interior d’Andalusia i el sud d’Extremadura (incloent les àrees urbanes de Còrdova, Huelva, Jaén, Sevilla i Mèrida) i la Vall de l’Ebre, des d’Aragó fins a Navarra i el País Basc, on hi viuen total d’uns 7 milions de persones.
Davant d’aquest panorama, els plans de millora de la qualitat de l’aire haurien de centrar-se en la reduccció de l’intens trànsit urbà i interurbà qeu connecta les grans ciutats, seguint un model de ciutat compacta i promovent l’ús de mitjans de transport nets, tals com trens, autobusos, bicicletes o el caminar. A més, els plans haurien d’avançar cap al tancament progressiu de les grans centrals tèrmiques de carbó, reemplaçant-les per energies renovables. Això hauria de suportar-se per la necessària coordinació entre les regions, el govern central i la Unió Europea.
L’ozó, també conegut com l’ozó dolent, en contraposició amb l’ozó estratosfèric, és un contaminant secundari produït per la reacció sota la irradiació solar entre el diòxid de nitrogen i els hidrocarburs emesos pels vehicles a motor, algunes indústries i el transport marítim. En inhalar-lo causa irritació dels ulls i de les vies respiratòries, i incrementa el risc de patir malalties respiratòries i la reducció de la funció respiratòria, així com l’empitjorament de les malalties cardiovasculars.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS)estima en 1.800 les morts prematures anuals a Espanya produïdes per l’exposició a nivells d’ozó com els registrats a grans parts d’Espanya. Igual que per a les persones, l’ozó també és tòxic per a la flora, car fa malbé els boscos i redueix la productivitat dels cultius.